Lohengrin

Lohengrin

Il·lustració de Lohengrin i el cigne
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Wagner
Llibretista	Richard Wagner
Lletra de	Richard Wagner
Llengua original	alemany
Basat en	Parzival, Cant dels Nibelungs i Knight of the Swan (en)  (Wolfram von Eschenbach )
Creació	1845 i 1848
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Drama musical
Parts	1 preludi i 3 actes
Catalogació	WWV 75
Format per	Lohengrin - Preludi, Lohengrin - Acte I, Lohengrin - Acte II i Lohengrin - Acte III
Personatges	Lohengrin, fill de Parsifal, cavaller misteriós del Sant Greal (tenor) Heinrich, Enric I l'ocellaire, rei d'Alemanya (baix) Frederic de Telramund, comte de Brabant, abans guardià d'Elsa i Gottfried. Està casat amb Ortrud (baríton) Ortrud, Esposa de Frederick, una fetillera pagana. Filla del príncep de Frieslàndia (mezzosoprano) Elsa, la filla encantadora i pura del sobirà de Brabant (soprano) Herald, Herald del rei (baix)
Instrumentació	orgue
Estrena
Estrena	28 agost 1850
Escenari	Hoftheater de Weimar,
Director musical	Franz Liszt
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	17 de maig de 1882, Teatre Principal (Barcelona)
Estrena al Liceu	6 de març de 1883

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner. Va ser estrenada al Teatre de la Cort (Großherzogliches Hoftheater) de Weimar el 28 d'agost de 1850, sota la direcció de Franz Liszt, amic de confiança i primer seguidor de Wagner.

La història del «cavaller del cigne» prové de la literatura medieval alemanya, sobretot del Parzival de Wolfram von Eschenbach i la seva continuació anònima, Lohengrin. Narra la llegenda del segle x, en què la princesa Elsa de Brabant, acusada insidiosament pel comte Friedric de Telramund que ha assassinat el seu germà, es veu miraculosament salvada d'un tràgic destí per un cavaller misteriós que apareix de cop i volta, Lohengrin, fill de Parsifal, que prové de les regions màgiques del Sant Greal. En aquest tràngol, Lohengrin concedeix casar-se amb la princesa sempre que no li pregunti qui és ni d'on ve, perquè mai no podrà revelar la seva condició. Telramund i la seva dona Orturd intriguen, ansiosos de poder, i per fi Elsa sucumbeix a la temptació. Té davant seu el cavaller miraculós, però vol desxifrar el miracle i conèixer-ne la naturalesa. Òbviament, els miracles no es materialitzen, perquè fer-ho en desvirtuaria la condició, de manera que en la disjuntiva Lohengrin desapareix per tornar a les regions de la llegenda i, com a regal, torna a la vida el germà d'Elsa perquè ocupi el tron anhelat per Ortrud i Telramund.

Lohengrin es va convertir immediatament en un èxit i avui dia és una de les obres més representades. Fins i tot s'acostuma a interpretar en concert o es fan enregistraments d'algunes de les parts. Així, les parts més conegudes són els preludis del primer i tercer acte, l'ària de Lohengrin In fernem Land (En una terra llunyana) i el cor nupcial, que també s'interpreta tradicionalment als casaments en alguns països occidentals.

Destaca la decoració del castell de Neuschwanstein (que va fer construir Lluís II de Baviera, important mentor de Wagner), la qual està basada en diverses òperes de Wagner, i molt especialment en la història de Lohengrin.